Fernando Sánchez
Terapeuta de base, la seva investigació parteix dels coneixements de l’acupuntura, l’homeopatia, la teràpia floral, la psicologia, la PNL, l’EMDR… tècniques que, tal com ell mateix explica, li han donat una visió molt integradora de la salut. Una visió integradora perquè contempla moltes aproximacions diferents a l’hora de resoldre un problema.
Però, a banda de la seva inquietud terapèutica, també té una vocació tecnològica: l’interès per la biofísica el va portar a viatjar amb freqüència a Rússia durant alguns anys. Allà va col·laborar amb Konstantin Korotkov en el disseny i la distribució de la càmera de visualització per descàrrega de gas (Bio-Well), una tecnologia molt innovadora per visualitzar l’energia humana.
Més tard, i una vegada de retorn a Espanya, ell mateix es enfocaria en el disseny d’un altre aparell: el biofotó, la seva creació individual i una gran eina terapèutica, avui a càrrec de l’empresa Biocomlux.
El biofotó és un emissor de llum que permet reproduir un total de 70 freqüències.
La majoria d’aquestes freqüències corresponen a elements de la natura que han estat codificats en un codi binari gràcies a la tecnologia existent.
Un altre petit grup està format per les 7 constants biològiques que va descobrir el Dr. Paul Nogier als anys 70.
I un altre petit grup està format per les freqüències intrínseques dels xacres i els meridians, la qual cosa permet efectuar correccions sobre aquests elements del sistema energètic.
La meva formació amb el Fernando ha durat alguns anys: des que va començar a impartir-la fins que va deixar de fer-ho, i sobretot tinc dues coses a dir sobre això:
—Agrair-li la manca de prejudicis en abordar conjuntament tecnologia, psicologia i espiritualitat, una cosa que per a mi va ser l’inici d’un camí a seguir.
—Agrair-li també el disseny de la seva formació avançada, on va demostrar ser una persona de conviccions: la formació estava organitzada amb pocs recursos, de manera no lucrativa, involucrant una xarxa de col·laboradors desinteressats, i on els usuaris més experimentats ensenyaven als nous. S’oferia una gran riquesa de temes i visions, i va ser com un oasi enmig de propostes més agressives.
Per a mi va ser un plaer i un honor que, arribat el moment, vulgués comptar amb mi per contribuir com a docent.