Christian Bordes
Christian Bordes és osteòpata, mestre de Txikung, instructor de Reactivació Energètica Aplicada (REA) i especialista en bioelectrofotònica.
Konstantin Korotkov
Christian Bordes és osteòpata, mestre de Txikung, instructor de Reactivació Energètica Aplicada (REA) i especialista en bioelectrofotònica.
Ell feia temps que complementava la seva recerca en salut amb imatges derivades de l’efecte kirlian. En un moment donat, aquest seu interès per l’electrofotonica el va dur a creuar-se amb Konstantin Korotkov, que portava el bagatge tècnico-científic de la cultura russa. Aquesta troballa li va ser d’un gran valor, facilitant la cristal.lització del seu recorregut anterior.
El que al principi va ser la confluència de dos buscadors, ha quallat en una relació d’amistat, ja que a més comparteixen passió per l’alpinisme i sovint s’encorden junts per fer un cim, sigui d’Europa o d’altres continents.
Les seves visions es complementen perfectament. Mentre que Korotkov és un científic que treballa en la part més tècnica de la física, Christian és un osteòpata funcional i un gran coneixedor dels complements nutricionals. Aquest tàndem és perfecte per estudiar l’evolució de la salut a través de les imatges.
Actualment estan junts en el IUMAB (International Union of Medical and Applied Bioelectrography), un organisme fundat el 1978 amb l’objectiu de validar científicament la bioelectrografia. Konstantin n’ès ara el President i Christian el director.
Però en Christian és, a més ,un bon coneixedor dels efectes de la pol.lució electromagnètica sobre la salut de les persones. És coautor, juntament amb Gérard Dieuzaide, del llibre Les maladies des ondes, traduït també a l’espanyol.
En un moment donat, des del parlament suís se li va demanar a Christian que establís un diagnòstic diferencial per la hipersensibilitat a les radiacions electromagnètiques. Aleshores va establir un protocol en 10 passos que identifica clarament la presència d’aquesta hipersensibilitat i permet dir si la persona n’està afectada o no.
Christian és un buscador. Potser és per això que ha tingut l’ocasió de beure de grans Mestres. Entre ells, el guaridor rus Viktor Philippi, el físic Jean Mars (creador de la Reactivació Energètica Aplicada o REA), el mètode de Estevam Kovacsik , i altres.
A més manté, des de fa anys, una estreta col.laboració amb l’oncòleg Henri Joyeux.
D’ell n’he après la interpretació d’imatges de bioelectrofotònica i la tècnica de REA.
En podeu saber més coses a la seva web.
Jean Douhaire
Què poden tenir a veure un dolor ciàtic, un neurema de Morton, una fascitis plantar, una tendinits de l’aquil.les i rampes a la planta del peu?
Doncs que tots aquests símptomes poden indicar un conflicte entre la cinquena lumbar i el sacre.
La simptomatologia de cada nivell, i les causes de la lesió, són l’especialitat de Jean Douhaire; ell, juntament amb el seu amic i company de recerca, el podòleg Pascal Chenut, porten anys investigant sobre l’origen i l’evolució de les lesions vertebrals.
Entre les lesions que provenen dels desequilibris a la mandíbula i les lesions que pugen dels peus, hi ha un difícil entramat de cadenes musculars. Trobar una solució aquí al mig, és a una tasca que moltes vegades s’acosta més a l’art que a la ciència.
Jean, ja jubilat, ha estat metge del treball, metge de l’esport, osteòpata, acupuntor i quiropràctic. Si es fan números, es veu de seguida que ha estat 30 anys de la seva vida estudiant. Es tracta d’una labor ingent d’integració.
Un dia, però, va arribar a la seva consulta una persona que estava tan deteriorada que no s’atrevia a tocar-la. Tenia por de fer-li mal si li feia una manipulació. Res del seu ampli saber no li servia en aquell cas.
Però en aquell moment, sense renunciar a ajudar aquella persona, va reaccionar de forma totalment instintiva: va posar una mà sobre la lesió vertebral i l’altra sobre el sacre. Per sorpresa seva, allà va haver-hi un canvi.
Jean ens va ensenyar no només aquesta troballa fortuïta, sinó nombroses tècniques diagnòstiques basades en els moviments oculomotors i la localització de dermàlgies. Es tracta d’un procediment analític i rigorós, que és el destil.lat de tota una vida.
L’examen i la salut de la columna vertebral són una part central del meu treball de prevenció, ja que tenen relació directa amb l’estat de salut del sistema nerviós autònom.
Claude-Yves Pelsy
A finals de desembre de l’any 2013, vaig tenir el gust de participar en una estada de meditació a la vall de San Úrbez, a l’Aragó.
Allà hi havia la persona que havia construït el refugi, i que ara el regentava juntament amb la seva dona.
Aquest home es trobava en una situació molt invalidant ja que no podia aixecar els braços. Em vaig prestar a visitar-lo si ell hi estava d’acord, i va acceptar encantat.
Després d’una hora i mitja de treball pacient, va poder alçar els braços per fi. Mentre fèiem una infusió, em va explicar que deu anys enrera havia tingut aquest mateix problema i un francès que passava uns dies al refugi li havia solucionat en 10 minuts. Evidentment, em vaig quedar de pedra. Afortunadament, encara en conservava una tarja. Es deia Claude-Yves Pelsy.
Només d’arribar a Figueres m’hi vaig posar en contacte per veure si feia formació. “Sí”, va dir, content i encuriosit que el truquessin de tan lluny. “Les classes comencen a París el proper setembre. Ara mateix t’envio el temari.“
Mentre no arribava el setembre, tenia mig any per posar-me al dia de francès. Mentrestant, també em mirava el temari de la formació amb fascinació i incredulitat: Es tractava d’una teràpia manual i en canvi la major part dels continguts parlaven d’embriologia, filogenètica, física quàntica, hologrames, física de l’aigua…
Claude-Yves ha concebut aquesta tècnica després d’amarar-se dels coneixements de l’osteopatia, l’homeopatia unicista, l’energètica xinesa, i la microkinsiterapie. Però el funcionament de la tècnica en sí no té a veure amb cap de les anteriors: es tracta d’un veritable salt quàntic en quant al concepte de treball. En Psychonomie/Symbionie les mans no fan força ni escolten els teixits, sinó que actuen com antenes sobre uns punts que tenen un valor simbòlic. El resultat és instantani i dona la possibilitat de finalitzar una sessió en 10 minuts.
La idea abstracta de base és que cada part del cos executa una funció sobre la base d’uns plans i una informació. Però a vegades aquesta informació sembla perdre’s, provocant una disfunció. El que fa la Symbionie és restituir el teixit amb aquesta informació. Com ho fa?, Per mitjà d’una sèrie de passos simbòlics que tornen a connectar el teixit amb la font original de la informació.
Es diu que la Psychonomie/Symbionie és una osteopatia de tercera generació, però això no es diu simplement per la seva empremta d’avantguarda, sinó perquè desborda, en quant a ventall de possibilitats, els límits de l’osteopatia tradicional. Amb aquest concepte de treball, la tècnica té accés a unes àrees fins ara inexplorades; restauració de les mucoses, d’epitelis, de plexes nerviosos, del teixit perineural, …i molt més.
Assistir a les clases de Calude-Yves és un veritable privilegi, per la gran planificació, pel rigor intel.lectual, per la presentació, per la dicció, … i per com t’aproxima a la ciència que s’està fent ara mateix.
És una persona que intercanvia impressions amb Luc Montagnier (premi Nobel de medicina 2008) i que està en contacte permanent amb Marc Henry, el màxim exponent de la física de l’aigua a França.
Aquí a Catalunya aquesta tècnica és molt desconeguda. Actualment, s’ensenya i es practica a França, Canadà i Alemania. Claude-Yves es va trobar amb què a Canadà, poc després d’iniciar-hi la formació, se li va prohibir l’ús de la paraula Psychonomie perquè l’inici Psych, deien, es prestava a confusió amb les teràpies psicològiques. De cop, es va trobar en una situació incòmode. Actualment la web del CESP alterna les dues designacions: Symbionie i Psychonomie.
Tot i que el projecte de Claude-Yves és grandiós en quant a quantitat i qualitat, sempre que ens veiem veig que recorda de manera entranyable l’anècdota de San Úrbez, perquè li recorda els seus inicis.
Montserrat Gascón
MONTSERRAT GASCÓN
La Montserrat és la persona de qui vaig rebre l’Osteopatia Bioenergètica Cel.lular, que és un protocol per recol.locar tot el cos però que té com a part central la maniobra d’alliberament del pericardi.
Conèixer la Montserrat, per mi va representar, abans que res, l’encontre amb una persona clarivident, directa, divertida, bella, espiritual, però sobretot molt vital.
A l’hora de definir el seu treball, diria que és un treball xamànic. I potser, més que un treball purament, és una manera de viure, una exaltació de la vida, i una defensa de la màgia.
Jo venia de fer 2 anys a l’Escola Francesa d’Osteopatia de Barcelona, que té un temari que dura 6 anys. Però el contacte amb la Montserrat va ser molt diferent. El seu curs em va situar al cor de l’osteopatia d’una manera fulminant. De seguida vaig començar a sentir la vida a les meves mans, a contemplar estupefacte el que estava passant, i a entendre-ho. Aquesta manera de treballar de seguida va passar a ser meva.
L’osteopatia Biocel.lular és una teràpia basada en:
-L’escolta del cos amb les mans.
-La importància capital del Pericardi, que és la malla doble que recobreix el cor i el protegeix.
-El Reconeixement. Reconeixement dels teixits, de les emocions, de l’altre i de tot el que existeix. Les coses experimenten una expansió de vida quan hi portem la nostra atenció. (Aquesta ensenyança, no cal dir-ho, ens deixa en una situació de gran responsabilitat.)
-La visió xamànica de l’univers, segons la qual la Medicina és la relació del tot amb el tot. (una visió sistèmica).
-L’ús de la Paraula com si fos una clau per despertar l’Esperit en allò que designem d’una forma conscient. És una tècnica que està a la cruïlla entre el científic i el simbòlic, com si aquestes dues coses no s’haguessin separat mai.
Un tret d’aquesta tècnica és que (com en l’osteopatia biodinàmica, el craneo-sacral,…) els canvis no arriben forçats, sinó demanant permís a la vida que palpita a dins de cadascú.
El seu aspecte clau és el desbloqueig del pericardi, que es pot haver contret a causa d’una agressió, una emoció que ens sobrepassa, un accident, o quan renunciem a estar vius…. Un cop contret, tot el sistema està en alerta, i en aquesta situació és molt difícil gaudir de res. La situació es pot resumir amb una pregunta: “Estem oberts o tancats?”
Un cop alliberat el pericardi, tenim la porta oberta per retornar el teixit conjuntiu del cos el seu equilibri, la seva esponjositat i la seva circul.lació d’energia, aspectes claus per una bona salut.
Aquesta técnica té detractors tant en el món mèdic com en el sector de l’osteopatia més formal i acadèmica. Possiblement, el treball de la Montserrat no s’hagi entès o hi hagi interessos corporativistes. Però la meva experiència és que hi ha un abans i un després de l’alliberament del pericardi, de manera que l’he integrat dins les meves eines terapèutiques com a pas previ per desbloquejar una vèrtebra o qualsevol altra articulació.
La Montserrat em va batejar com a Guaridor i em va atribuir les característiques de Força i Sensibilitat, que accepto i agraeixo. Tot això va marcar un abans i un després.
Des d’aleshores, no exagero si dic que dec haver fet uns 10.000 tractaments escoltant el cos d’aquesta manera. Sé que aquesta tècnica anirà sempre amb mi. Ja em surt per defecte. Però el viatge continua, perquè un no deixa mai de posar-se interrogants.